Infantil Femení: Sa Pobla - Eu Moll

El darrer partit de la lliga ens esperava aquest dissabte passat contra Eu Moll. Després d'haver fet a la primera volta, un partit que va deixar molt a desitjar, aquesta setmana teníem el "deure" de millorar la nostra actuació contra elles. I així va succeïr.

Serem crítics i direm que malgrat que el partit va ser millor que l'anterior, no va ser uns dels nostres millors partits. Tot i així,va ser acceptable. Però tampoc serem tant negatius, ja que les nostres cròniques sempre s'han caracteritzat per cercar lo positiu i millorable de cada partit.

Per tant, i seguint amb la mateixa línia, dir que varem veure coses a millorar, com per exemple: a la primera part quan feiem les nostres "L", hi havia moviment, però la que pujava la pilota no ho aprofitava, cosa que va passar alcontrari al segon període: sí que s'intentava aprofitar els espais, però les que feien les "L" no les realitzaven correctament. S'ha de dir que potser fos fruït de poca concentració, degut als nirvis al ser el darrer partit. Coses positives, moltes! Sobretot en el tercer i quart període. Destacar en un primer plà, les ajudes realitzades durant tot el partit per gairebé totes les jugadores, algunes amb més o menys participació, varem aconseguir fer alguns atacs llargs, com també en moments puntuals fer esgotar en defensa els 24 segons a l'equip contrari, cosa que molt poques vegades havíem fet. També seleccionavem millor les passades i el tir.

Crec que cal estar molt contents de la feina feta durant tota la temporada. Hem passat de no saber "que era una pilota de bàsquet" a ja començar a fer gests tècnics i tàctics importants. I pens que és tota una passa de gegant. Demostrant una vegada més que si volem, amb ganes no ens guanya ningú! ;)

Vull donar les gràcies a tots els pares i familiars pel seu suport i participació, i sobretot per la seva paciència i ànims que han donat a les seves filles per seguir endavant, tot i que els resultats esportius no ens acompanyessin. Cosa per a mi indispensable.

A nen Biel, que m'ha ajudat molts de dies, ja que al ser 17 a un entrenament no és fàcil. I sobretot a nen Pep Toni, que gràcies a ell, he après a veure molts de detalls i aspectes que no s'aprenen amb un simple "curs d'entrenador", cosa que m'ha ajudat a veure el bàsquet des d'una altra perspectiva, a renovar-me i a ser millor.

I finalment a les 17 nines (algunes que ho han hagut de deixar per diverses causes) però que tot i així formen part de l'equip. Esper que hagi estat un any aprofitós, que hagueu disfrutat de jugar a aquest esport i sobretot, esteu orgulloses de la unió i del grup que s'ha format!



I amb això acaba la meva darrera crònica... Si esperau una de les meves frases, no la posaré. Ja la vos vaig dir al vestuari. Per tant, queda reservada a només 17 afortunades ;)





GRÀCIES!